Ja han passat dos anys, des que el vostre somriure va creuar per primera vegada la porta de 1rA, i ara ja ens falten pocs dies per a que la creueu per última vegada. Com us trobaré a faltar! Heu segut els meus primers alumnes i amb tot el que m’heu aportat cada dia, sou per a mi inoblidables.
Abraçades, besets, paraules boniques... es el que més he rebut aquests dos anys al vostre costat. Mostres d’estima que fan sortir el sol en els dies més grisos. Per tot això us he de donar les gràcies i dir-vos que per molts anys que passen, i molt grans que us feu, sempre sereu els meus xiquets.
De moments especials n’hem viscut milions, però un que sempre recordaré es quan al dia següent del dia de la mare em vau dir: “Felicitats senyo, tu no tens fills, però ens tens a nosaltres.”
La senyo Miriam
Abraçades, besets, paraules boniques... es el que més he rebut aquests dos anys al vostre costat. Mostres d’estima que fan sortir el sol en els dies més grisos. Per tot això us he de donar les gràcies i dir-vos que per molts anys que passen, i molt grans que us feu, sempre sereu els meus xiquets.
De moments especials n’hem viscut milions, però un que sempre recordaré es quan al dia següent del dia de la mare em vau dir: “Felicitats senyo, tu no tens fills, però ens tens a nosaltres.”
La senyo Miriam